Manuscrits Il·luminats: La Tardor De L Edat Mitjana I Els Inicis Del R

L'interès d'aquesta recopilació d'estudis recau en el fet d'analitzar l'elaboració del llibre miniat durant un període cronològic, que inclou les darreres manifestacions gòtiques i els primers còdexs elaborats, d'acord amb les pautes formals del Renaixement. La línia divisòria que separa els dos períodes esmentats no es regeix per una cronologia estricta, sinó que en funció de la situació particular de cada un dels estats europeus es manifesta la persistència de la tradició gòtica o es percep la oració del nou llenguatge formal creat a la Toscana. Aquesta exibilitat ha permès reconstruir la creació de manuscrits il·luminats al llarg del segle XV i principis del XVI, ponderant la varietat de propostes estètiques que van conviure entre si, durant aquest període. L'anàlisi de diversos centres de producció artística i del paper protagonista dut a terme per destacats promotors de l'envergadura de la reialesa, l'aristocràcia castellana o la cúria papal, enriqueixen aquesta visió de conjunt. Finalment, l'estudi dels manuscrits elaborats a Roma, durant el Duecento, planteja una reflexió sobre la reinterpretació del món clàssic, amb totes les connotacions iconogràfiques i ideològiques que va implicar la recuperació d'aquest llegat en una fase prèvia a la gran eclosió del Renaixement.
El interés de esta recopilación de estudios recae en el hecho de analizar la elaboración del libro miniado durante un periodo cronológico, que incluye las últimas manifestaciones góticas y los primeros códices elaborados, de acuerdo con las pautas formales del Renacimiento. La línea divisoria que separa los dos períodos no se rige por una cronología estricta, sino que en función de la situación particular de cada uno de los estados europeos se manifiesta la persistencia de la tradición gótica o se percibe la oración del nuevo lenguaje formal creado a la Toscana. Esta exibilidad ha permitido reconstruir la creación de manuscritos y iluminados a lo largo del siglo XV y principios del XVI, ponderando la variedad de propuestas estéticas que convivieron entre sí, durante este periodo. El análisis de varios centros de producción artística y del papel protagonista llevado a cabo por destacados promotores de la envergadura de la realeza, la aristocracia castellana o la curia papal, enriquecen esta visión de conjunto. Finalmente, el estudio de los manuscritos elaborados en Roma, durante el Duecento, plantea una reflexión sobre la reinterpretación del mundo clásico, con todas las connotaciones iconográficas e ideológicas que implicó la recuperación de este legado en una fase previa a la gran eclosión del Renacimiento.