RAZA E HISTORIA EN LAS SOCIEDADES OCCIDENTALES (SIGLOS XV-XVIII)

La història dels processos de racialització que van marcar la transformació d'Europa i les seues colònies des del final de l'edat mitjana fins a l'era de les revolucions projecta llum sobre l'evolució de la societat, les institucions i les cultures. Descriu el desig de categoritzar els individus i els grups, de tancar-los en identitats que es presenten com a intangibles, de discriminar col·lectius dominats o fins i tot d'organitzar una opressió a gran escala contra poblacions definides per la seua raça. Hi ha quatre focus que permeten traçar la línia que vertebra la història de la raça: la noblesa de naixement enfront de l'ennobliment, la naturalesa jueva o musulmana que persisteix en la sang dels conversos, l'origen indeleble del mestissatge a l'Amèrica colonial i la deshumanització dels africans mitjançant el tràfic d'esclaus. Aquests fenòmens són les experiències històriques en què es van basar els autors de la Il·lustració per a classificar la humanitat en races. En el Segle de les Llums, per bé que d'una banda es va proclamar la universalitat dels drets humans, d'una altra es van jerarquitzar els grups humans. El segle dels filòsofs pot llegir-se, per això, com a fruit d'una història ada i com a fonament d'una història inacabada, la nostra.