Ulls Verds

Amb 21 anys d’edat, en Maties i l’Esperança, casats fa un any, fugen de la seva vila cap a la incertesa de l’exili el 1939. A Marsella, s’embarquen amb destí a Veracruz, i l’atordiment dóna pas a la il•lusió. En Maties aconsegueix una feina i una casa a penes una setmana després d’arribar a aquesta ciutat costanera del golf de Mèxic. Malgrat la seva fortuna, ell està convençut que tot s’ha de guanyar amb “esforç, sacrifici, constància i respecte”. I és molt conscient de l’alè vital que rep de l’Esperança des de la seva adolescència: “Aquests set anys d’estima sincera i de tendresa infinita havien estat suficients perquè el meu món se sustentara gràcies a la seua fermesa, que jo percebia en la intensa mirada dels seus ulls verds”. Aviat formen una família amb la seva filla Júlia. Però quan la noia esdevé adolescent, ella viatja a la vila natal dels seus pares per invitació de la germana d’en Maties, casada amb l’alcalde que ha imposat la dictadura. Aleshores, l’ombra d’un presagi marca el viu esguard de l’Esperança. Guardonat amb el premi Fiter i Rossell, el debut novel•lístic de Marc Pallarès mostra una original visió de l’exili i, sobretot, conté la punyent veu d’un personatge que demostra que, per als temperaments insegurs que gairebé no posseeixen res, l’amor és el nord de la seva vida.