Un Peu A La Lluna L Altre A Les Tenebres

De “l’alegria del vi” de la verema a les tensions per l’allau immigratòria al barri palmesà de Son Gotleu, l’escriptor Gabriel Janer Manila ens mostra la seva personal mirada del món per mitjà d’un ampli i suggeridor recull d’articles. El reconegut novel·lista mallorquí nodreix el seu periodisme de les múltiples suggestions que activen la seva sensibilitat. Amb motiu d’una visita a una exposició de fotos de la soprano Maria Callas, es commou quan s’assabenta que en una ocasió, a l’òpera de Roma, la cantant no va voler sortir al segon acte perquè considerava que la seva veu era “indigna” de la Norma de Bellini.
Quan el novembre li evoca “el mes de les ànimes”, rememora que en una classe en què ell explicava l’ànima segons la
filosofia de Plató, un alumne no li feia cap cas, i en preguntar a l’estudiant què en pensava, d’aquest concepte platònic, la seva resposta va ser: “Res. És que jo pas de les ànimes”. La notícia sobre dos joves que feien l’amor a la plaça dels
Patins, de Palma, i que davant l’advertència d’un guàrdia urbà li van dir que esperés que acabessin de fer-ho, amb la
conseqüència que els va interrompre i se’ls va endur arrestats, provoca en l’autor que tracti d’imaginar-se com es vestia
la parella, i aleshores hi intueix el somriure en què tots dos s’emmirallaven malgrat “el desig trencat”. Per al novel·lista
mudat d’articulista, doncs, és inevitable i necessari tenir “un peu a la lluna, l’altre a les tenebres”.